Ressenya “Com una cabra” | narrativa

PELLICER, Maria Dolors (2000). Com una cabra. Alzira: Bromera (Col·lecció “El Micalet Galàctic”, 72), 95 p.

Edat recomanada

A partir dels 10 anys.

Autora

Maria Dolors Pellicer va nàixer a Oliva (La Safor) l’any 1956. Va estudiar Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant i actualment treballa com a mestra de primària. Ha escrit nombroses obres infantils i algunes són: Fil que penja (1989), que va ser finalista del premi Enric Valor del 88, La banda dels superbruts (1990), Versos diversos (2003), El pare també té por (2005), i Qui la rima l’endevina (2013) que és el seu llibre més recent.

Argument

Com una cabra (2000), és un llibre que conté onze històries breus que es caracteritzen per ser d’humor, perquè utilitzen una ficció versemblant i perquè en tots els contes l’autora envia un missatge al lector sobre temes com la contaminació, l’amistat, la solidaritat, el pacifisme i el respecte a la diversitat, entre altres. Per tant, és un llibre que conté històries moralitzadores, amb temes divertits que susciten a la reflexió.

Els protagonistes dels contes són molt diversos: des d’animals com un llop particular i una gossa, a una xiqueta que va conéixer un donyet o Joan, un xiquet tan xicotet que cabia dins d’una caixa de sabates. En la majoria dels casos, els xiquets es poden sentir identificats amb els protagonistes.

Anàlisi

El format que utilitza la col·lecció El Micalet Gal·làctic és resistent i amb una impressió de qualitat. El llibre té una coberta i una contracoberta a color on apareixen algunes il·lustracions  dels personatges de dues de les històries, amb una funció narrativa, que miren directament al lector convidant-lo a llegir.

I a la contracoberta apareix l’edat recomanada per l’editorial (10 anys), un paràgraf sobre l’autora i un petit text que introdueix les històries. No falten els anagrames de l’editorial i de la col·lecció. Per tant, es dóna la informació bàsica de l’obra, i resulta un llibre atractiu.

Dins del llibre s’observa una lletra de grandària adequada (no massa petita), i unes il·lustracions en blanc i negre que apareixen només en algunes pàgines. Per tant predomina el text.

Les il·lustracions estan ben interrelacionades amb el text i tenen un caràcter narratiu. La grandària varia segons la part del conte, per exemple, a l’inici tots tenen un dibuix, més petit que mitja pàgina, que es situa damunt del títol del conte, i que quasi sempre és el protagonista de la història. Per tant és una il·lustració introductòria que capta l’atenció del lector. Després, a meitat de la història apareix una il·lustració gran que ocupa una pàgina sencera, i sol representar el rebombori del conflicte de cada conte. I al final quasi sempre hi ha una petita il·lustració que representa la situació final. Sempre es segueix aquest esquema, i les il·lustracions reflecteixen molt bé les sensacions del text.

Semblen característiques apropiades als lectors, perquè és una etapa on són recomanables llibres on encara es presenta la fantasia, però amb característiques que s’aproximen a la realitat. Per exemple els contextos i l’ambientació que utilitza Pellicer en aquests contes són realistes, però els personatges són totalment inventats i fantasiosos. A més, en aquesta edat es busca agradar i enganxar amb la lectura per a formar en hàbits lectors, i aquesta obra fa passar una bona estona llegint perquè utilitza ironia i humor.

L’acció està narrada en 3a persona, i encara que apareixen diàlegs, predomina la narració omniscient, que descriu les situacions des de fora amb detall. L’estructura de tots els relats és sempre la mateixa: hi ha un plantejament, on es descriu molt bé els personatges i els espais; després un nus, on sempre apareix un inconvenient; i al final un final feliç. Tots acaben bé i tenen una estructura coherent: plantejament, nus i desenllaç.

El llenguatge és comprensible i clar, encara que hi apareixen paraules que poden ser desconegudes com: pap, perllongar, esporuguides o atrafegats. Però que es sobreentenen amb el context i no generen dificultats lèxiques. A més, s’utilitza el català occidental i cal destacar que s’inclouen formes de dir molt valencianes, com per exemple: amb pany i clau, de valent, en un tres i no res. I en algunes històries apareix musicalitat amb l’ús d’algunes rimes.

Com a conclusió, aquest llibre de literatura infantil és molt recomanable perquè és molt divertit i evoquen una reflexió sobre conductes humanes i sentiments, a més de transmetre valors.

 

|Ressenya compartida per Irene Sánchez Peñalver|Irene

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑

y a la vuelta a la luna

Recursos educativos imprimibles y gratuitos

The Art of Blogging

For bloggers who aspire to inspire

La Escolaridad Hoy

Contexto de reflexión para educadores y demás profesionales de la Educación

Innovación Agrícola

En busca de alternativas para dañar menos nuestro medio ambiente.

HUMANIDADES Y NTICS

Aplicación de las NTICs al Latín y la Cultura Clásica

A %d blogueros les gusta esto: