Ressenya «La Maria no té por» | àlbum il·lustrat

GISBERT, Francesc (2013). La Maria no té por. El llibre dels espantacriatures. Algemesí: Andana Editorial, 2013. 48 p.

Edat recomanada

A partir de 6 anys.

Autor i il·lustrador

L’autor d’aquesta obra és Francesc Gisbert (Alcoi, 1976). Gisbert començà a escriure des de ben menut i,  ja d’adult, es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant.  Actualment exerceix com a docent en un institut de secundària. Aquest autor d’obres literàries infantils i juvenils ha sigut premiat en nombroses ocasions com per exemple: Una llegenda per a Draco, Premi Carmesina (Bullent, 2003); La meua família i altres monstres (La Galera, 2005) Premi Folch Torres de Barcelona y Premi Samaruc; Somni d’una Nit de Sant Joan, Premi de l’Eliana 2007. A més, amb La Maria no té por (Andana, 2013) va guanyar el Premi de la Crítica al millor llibre infantil de l’any. Algunes de les seues obres més recents són La muntanya invisible (Bromera, 2013) i Els misteris d’illa negra (SM, 2015).

Pel que fa a les il·lustracions d’aquest conte pertanyen al italià Ricardo Maniscalchi i l’obra s’ha basat en la cançó de Dani Miquel, que és un compositor i cantautor valencià i és autor de dos llibres CD, Musiqueries I (2009) i Musiqueries II (2012). La Maria no té por s’inclou a Musiqueries II.

Argument

La Maria no té por ens conta la història de Maria, una xiqueta que se’n va a passar uns dies a casa de la seua àvia i allí es troba el llibre dels espantacriatures. Maria viu una divertida història on va coneixent als monstres més populars de la nostra terra que ens feien por quan érem xicotets i que quasi han desaparegut de la nostra memòria social.

Anàlisi

L’edat recomanada per a llegir el llibre és sis o set anys ja que es tracta d’una novel·la fantàstica i meravellosa, amb un text breu on hi ha una exposició clara dels fets i on s’inclou molta acció i diàlegs. La seua estructura és narrativa i coherent, i totes les escenes apareixen perfectament lligades. La situació inicial genera expectativa i el conte presenta un final tancat i convincent.

Com es pot deduir, la temàtica del conte és la por i ens la fa patent amb les detallades descripcions dels monstres. Es tracta d’una novel·la que fragmenta la seqüència narrativa: en la introducció coneixem a Maria i al llibre dels espantacriatures, en el nus la Maria i els monstres viuen moltes aventures per tal de resoldre un problema plantejat, i al desenllaç els protagonistes aconsegueixen solucionar el problema.

Quant als elements extratextuals, l’obra presenta un format amb tapes dures i resistents, i està editada en gran format, la qual cosa permet als xiquets manipular-la fàcilment. Aquestes cobertes donen informació bàsica de l’obra com ara el títol, l’autor, l’il·lustrador i l’editorial. La tipografia que s’utilitza és lletra d’impremta de gran tamany, que ajuda als infants de sis o set anys amb la seua lectura. A més, es tracta d’un llibre amb moltes il·lustracions a color i tot ell segueix la mateixa harmonia de tonalitats destacant el marró, el lila, el blau i el verd, que emfasitzen els sentiment de por. Així mateix, aquestes il·lustracions són hiperrealistes i apareixen de dos tipus: per una banda hi ha de narratives, com per exemple quan ens conta la història que en viu la Maria, i per altra banda descriptives, com quan ens presenta als monstres.

Pel que fa als aspectes textuals, per una banda, el títol resulta molt atractiu per al públic a qui va destinada l’obra (uns  6 o 7 anys) ja que reflexa clarament la temàtica del conte, que és la por. A més a més, es tracta d’una obra molt entretinguda que pretén divertir amb l’aventura que viu la protagonista. Per altra banda, el llenguatge que s’utilitza és bastant comprensible i dóna al lector una descripció que li atrapa i suscita el sentiment de por molt clarament.

En relació als personatges, en aquest conte són de ficció encara que hi ha alguns que tenen una base real, com ara la iaia i la Maria. La seua protagonista és un personatge rodó, que es veu afectada per l’aventura que viu i aquesta la transforma i al final Maria és converteix en uns xiqueta sense por. Els altres personatges, que són els monstres que acompanyen a Maria, són plans, ja que es mantenen estables durant tot el relat. La Maria és un personatge que es construeix a través dels diàlegs.

Finalment, aquesta obra em pareix molt especial perquè recupera els monstres tradicionals dels pobles de les nostres comarques. Crec que és molt original i a més té un valor cultural importantíssim ja que apropa els nostres monstres de nou al xiquets. Al meu parer, tota l’obra és peculiar, però sobretot vull destacar el llibre dels espantacriatures què crec que és impactant per als xiquets als qui va destinat el conte.

|Ressenya compartida per Paula Parres González|