Ressenya «Quan xiula l’avi» | àlbum il·lustrat

BERENGUER, Clara i BARCELÓ, César (2015). Quan xiula l’avi. Onada. 48 p.

Autora i il·lustrador

Clara Berenguer Revert (Banyeres de Mariola. l’Alcoià. 1983) és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de València. Aquests estudis li descobriren, entre altres, les il·lustracions d’Alícia en terra de meravelles de Lola Anglada i li despertaren la curiositat per la il·lustració infantil. Quan xiula l’avi és el seu primer relat individual, un llibre que naix de la urgència basada en fets personals, entorn de les relacions familiars, la qual cosa, sens dubte serà compartida positivament per qualsevol lector.

Fins ara. Clara ha guanyat dos premis:

  • II Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat «Ciutat de Benicarló» per l’obra Quan xiula l’avi (novembre 2015).
  • XV Premi Aurora Díaz-Plaja de crítica a l’estudi de la literatura infantil i juvenil catalana pel conjunt de ressenyes publicades a la revista Lletres Valencianes durant l’any 2015 (setembre 2016).

César Barceló Francés (Banyeres de Mariola. L’Alcorà, 1979) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de València. La seua trajectòria com il·lustrador va començar a partir d’estudiar a Barcelona el Postgrau d’Il·lustració en el Centre Universitat de Disseny i Art Eina. Ha obtingut el Premi de la Generalitat Valenciana al millor llibre il·lustrat en valencià, 2004. Tot el seu treball es pot veure en la seua web.

Argument

El relat tracta d’una xiqueta que té al seu avi malalt. L’àvia cuida l’avi a totes hores, i per escoltar quan l’avi la crida, l’avi porta un xiulet. A la xiqueta li agrada molt el xiulet de l’avi i ell diu que serà seu quan siga major. L’avi està molt malalt i un dia ja no va estar a al seu llit. L’avi se n’havia anat i la xiqueta i l’àvia el troben a faltar. Però quan ixen al carrer senten que l’avi està en tots llocs, amb els sorolls dels pardalets, als timbres de les bicicletes i amb altres.

Anàlisi

És un llibre de tapes dures on a la portada es presenta el títol en valencià i en anglés, el nom de l’autora i de l’il·lustrador, l’editorial, el premi que va guanyar aquest llibre i un gran dibuix que ocupa tota la pàgina, on apareixen diferents elements amb colors vius, cosa que fa interessant el llibre. D’altra banda, a la contraportada apareix una sinopsi sobre la història del llibre i una altra il·lustració.

En aquest llibre es tracta la pèrdua d’un ser volgut, en aquest cas l’avi. Tracta temes com l’amor, la família i la mort. Aquesta història té moments d’humor però també moments de tristesa. Crec que pot ser molt interessant per als lectors i lectores, ja que qualsevol persona pot identificar-se amb la xiqueta del conte.

El llibre està escrit en un llenguatge senzill i comprensiu per a suscitar de sentiments i emocionar als xiquets i xiquetes i també als lectors adults, com va ser el meu cas.

Respecte a la tipografia, és la mateixa durant tot ell llibre. És d’impremta, de color negre i té una grandària adequada que permet llegir el llibre amb facilitat. La descripció del text provoca sensacions emocionants i sonores com si estigueres escoltant el xiulet de l’avi. A més a més, l’acompanya les fantàstiques il·lustracions de cada pàgina.

Les il·lustracions són molt atractives, amb colors vius i emfatitzant les emocions del moment, de traç expressiu, i transmeten emocions i sensacions. Les il·lustracions dialoguen amb el text recreant-lo en tot moment.

La narradora del conte, en aquest cas, és la xiqueta, la néta de l’avi. Per això el text té un to d’innocència, amb paraules senzilles i de fàcil comprensió.

Els personatges són plans, no canvien durant la història, ja que, aquest llibre va dirigit als primers lectors. Els personatges generen molta empatia, sobretot, els xiquets i xiquetes poden identificar-se amb la néta i poden identificar els seus iaios. Són personatges autèntics, i representen paràmetres socials i culturals.

El temps del relat és de l’actualitat, un món on tant el pare com la mare treballen i demanen ajuda als iaios per a cuidar als fills i filles. I quant a l’espai, el conte transcorre a casa dels avis.


|Ressenya compartida per Irene Esclapez|irenee

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: